Fibres sintètiques

Les fibres de poliamida:

Una poliamida és un tipus de polímer que conté enllaços de tipus amida. Les poliamides es poden trobar a la natura, com la llana o la seda, i també sintetitzar-se, com és el cas del niló o el Kevlar. L'acrònim que l'identifica és PA.

Fibres acríliques:

La fibra acrílica és una fibra sintètica elaborada a partir d'acrilonitril, del qual deriva el seu nom genèric. El acrilonitril es va obtenir per primera vegada a Alemanya el 1893.Va ser un dels productes químics utilitzats per Carothers. DuPont desenvolupar una fibra acrílica el 1944 i va iniciar la producció comercial de les mateixes el 1950. Se li va donar el nom comercial de Orlón.







Fibres de poliéster:

El polièster de fibra curta es va començar a utilitzar en conjunt de tipus tropical o d'estiu per a home. Els vestits eren lleugers i rentables a màquina, una cosa increïble en roba d'home. La molt baixa absorbància de les fibres polièster era una limitant a la comunitat a aquestes primeres peces, desavantatge que es va superar en barrejar el polièster amb el cotó, llana o ambdues.

Fibres artificials

Seda artificial

La seda artificial és un material sintètic dissenyat per imitar l'aspecte i el tacte de la seda genuïna encara que costa una fracció del preu.Tot i que tenia la mateixa funcionalitat, aquest no tenia la sensació i l'acabat de la seda real. En l'actualitat la seda artificial combina polièster, cotó merceritzat i raió per produir un material tèxtil d'alta qualitat, similar a la seda real.





La llana artificial

La llana artificial no és una llana obtinguda per mitjans o procediments artificials, com els ignorants suposen, no és més que el producte de l'aprofitament de la llana natural procedent de draps, retalls, vestits usats, deixalles i esborres de les filatures i teixits.

 La llana artificial o regenerada és molt útil i apreciada, encara que presenta alguns inconvenients. S'aprecia molt si procedeix de teixits no batanados, borres de filatura,gèneres de punt, roba interior, mitges, etc., Ja que en aquests les fibres naturals han patit molt poc. S'obté un producte inferior si la llana procedeix de teixits batanados o cardats, ja que per deshilacharlos cal tractar enèrgicament, trencant i mal tractant-se les fibres fàcilment.

Fibres tèxtils d'origen vegetal

El cotó:

El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia. No totes les espècies del gènereGossypium tenen valor comercial, les fibres s'obtenen de la llavor d'unes poques espècies, la llargada i el gruix de la fibra depenen de la seva procedència.

El lli:

 Tot i que és popularment coneguda pel teixit que se n'extreu, té característiques medicinals molt importants. Planta herbàcia anual de la família Linaceae originària del sud-est d'Àsia i sud d'Europa. És de mida variable (de 20 a 150 cm) amb la tija no ramificada que queda erecta, ja que és més o menys rígida, però que queda lleugerament corbada. La tija conté fulles primes sèssils i lanceolades amb una coloració verdosa gris, que estan disposades de forma alternada.






El cànem:

El cànem és una fibra vegetal de color groguenc, que procedeix de la tija de plantes mascle de Cannabis sativa i que tradicionalment s'utilitza a la indústria tèxtil per a la fabricació de cordes, espardenyes i sacs, entre altres coses.
No s'ha de confondre amb l'anomenat cànem de Manila, o abacà, una altra fibra vegetal, lleugera, elàstica i resistent que procedeix del pecíol de les fulles de la Musa textilis i que s'utilitza també la fabricació de cordes. A més s'usa per a cables marítims però no per a espardenyes, sacs, cistelles, etc.

Fibres tèxtils d'origen animal

La llana:

La llana és una fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals utilitzada habitualment per a fer teixits. A Europa i països d'influència occidental normalment és pèl d'ovella, però a altres llocs també es fa servir la de llama, alpaca, vicunya, etc.

La llana és un mal conductor de la calor, i per això és un bon aïllant per fer roba amb la qual protegir-se del fred.

La seda:

La seda és una fibra tèxtil natural. El seu filament de la seda prové d'unes proteïnes (fibroïna isericina) segregades per les glàndules salivals del cuc de seda, és a dir, l'eruga de la papallona de la seda i alguns artròpodes.

Els primers a usar aquesta substància i elaborar el teixit foren els xinesos i, tant la valoraven, que es diu que estava prohibit treure cucs fora de l'Imperi, castigant amb la mort a qui ho intentés.

Posteriorment, el seu comerç es va generalitzar a partir de la Ruta de la seda.

El cuc es cria en un espai airejat i ombriu i en una superfície aïllada del terra, col·locant els capolls en un llit de fulles durant 45-50 dies.

El cuir:

El cuir és la pell dels animals quan ha estat adobada per tal de garantir-ne la conservació i les característiques pròpies del producte.
El cuir té propietats de resistència i flexibilitats adequades per a la seua manipulació i ús com a matèria primera. Les diverses substàncies químiques d'adob fa que les pells siguin dures, menys flexibles i sovint gruixudes i es fan servir en usos industrials guanteria, confecció, pellisseria, i pells fines de sabateria o soles de sabata.
La pell es talla a diverses làmines paral·leles a l'exterior i, amb les interiors, s'obté el que en diem pell girada o serratge.

Característiques de les fibres tèxtils

Les característiques més importants de les fibres tèxtils són les següents:

- Resistència a la tracció, permet suportar els esforços del tissatge.

- Elasticitat, proporciona comoditat i adaptabilitat de la roba al cos.

- Uniformitat, permet obtenir productes més homogenis.

- Higroscopicitat, dóna poder d'absorció de la humitat a les teles i permet evitar possibles al·lèrgies.

- Aïllament tèrmic, proporciona abric a l'hivern i frescor a l'estiu.

- Suavitat al tacte, suavitza el contacte directe amb la pell (fregaments).

- Resistència als productes químics, facilita la tintura i el rentatge.

Que són les fibres tèxtils?

Una fibra tèxtil és un material fibrós, d'origen natural o químic, destinat a la fabricació de productes tèxtils.

El procés que transforma la fibra tèxtil en fil s'anomena filatura, que precedeix el tissatge en la principal aplicació de les fibres tèxtils: la confecció de teles, roba, cordes, etc. També s'utilitzen per la fabricació d'aïllants, filtres i com a components de materials compostos.